Nadal ja te’n vas
| 7 gener 2011El Nadal és un dels moments de l’any més esperats per tothom, ja que et reuneixes amb la família, es fan moltes festes, la gent està feliç… Però aquest moment, per mala sort no dura per sempre encara que sí que està present cada any durant unes setmanes.
Durant l’any la gent pensa, quan arribarà el Nadal, ja estem a la tardor, falta poc, tinc ganes de veure als més petitons ben entusiasmats, amb els Reis i el Tió. Durant el Nadal tothom és feliç, a les cases s’hi respira felicitat, encara que tots els Nadals també hi han algunes petites discussions familiars que solen aparèixer en els moments de més estrés i aclaparament. Però el que més mal fa és que s’acabi, la gent torna a la monotonia, la rutina, cada persona la seva, uns el treball, altres l’escola.
La gent pensa que el Nadal trigarà un any a tornar, encara que per sort hi haurà unes vacances abans del pròxim Nadal tan esperades com aquest. La gent creu que la felicitat que s’hi respirava s’ha esvaït i que la monotonia que els envairà trigarà temps en desaparèixer entre les portes de les vacances. Però jo crec que el més important és que el record d’aquest Nadal sempre perdurarà a les nostres ments, i això és el que ens farà més feliços any darrera any.
Raul Gómez
Raul,
Fas una mirada al parèntesi (breu, com cal que siguin els parèntesis) de les vacances de Nadal.
En algun punt l’escrit resulta una mica confús (com quan dius “La gent creu que la felicitat que s’hi respirava s’ha esvaït i que la monotonia que els envairà trigarà temps en desaparèixer entre les portes de les vacances” No s’entén gaire, no et sembla?)
D’altra banda, uses el terme “gent” dre forma massa reiterada. Penso que té un cert aire despectiu això de “la gent”. Fixa’t: Si en lloc d’escriure “Però el que més mal fa és que s’acabi, la gent torna a la monotonia, la rutina, cada persona la seva, uns el treball, altres l’escola.” escrivim “Però el que més mal fa és que s’acabi, tornem a la monotonia, la rutina, cadascú a la seva, uns el treball, altres l’escola”, no millora? (t’inclous en la història, que així deixa d’ocupar-se de “la gent”.
No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria